El crit de Wilhelm



Filed under : Catacric

Reproduïm aquí part d’un reportatge de l’Edwin Winkels, un company periodista d’El Periódico, publicat a l’edició d’avui del diari.
És divertit i aclaridor.

Diu així:
Un xiscle gravat el 1951 i usat en unes 120 pel.lícules reapareix a ‘La venjança dels Sith’
Quan en la batalla inicial de La venjança dels Sith un làser toca un soldat droide, se sent un crit de dolor, curt però terrorífic. És exactament el mateix crit que, en l’anterior episodi de la saga galàctica, llança un pilot quan mor en l’atemptat a la nau de la senadora Amidala. Un crit que, per a les orelles afinades, també se sent a Reservoir dogs quan disparen a Mr. Brown (Quentin Tarantino) en el seu cotxe (…) És el crit de Wilhelm, que s’ha convertit en una broma recurrent dels especialistes de so en una infinitat de pel·lícules que es van estrenant (…) i ja ha estat utilitzat en unes 120 pel·lícules al llarg de cinc dècades.
El diari britànic The Times acaba de revelar la gran incògnita sobre el crit més enigmàtic de Hollywood. No s’havia sabut mai qui va llançar aquest esgarip, de tot just un segon i mig, que va debutar el 1951 a Tambores lejanos amb dues irrupcions: una, quan es maten tres indis, i l’altra, la més famosa, quan un cocodril mossega un home a la cama i l’arrossega sota de l’aigua. “¡Aaaaaaaa- aarrrrrgggghhh!”, se sent. Un udol que comença en do i s’acaba després de quatre mitjos tons en un sol agut.
El rotatiu anglès, després de seguir diverses pistes, va trobar finalment la viuda de Sheb Wooley, un actor anònim que fa dos anys va morir de leucèmia. Va fer un paper petit de dolent a Al punt del migdia i també era cantant. El 1951, Wooley va gravar una sèrie breu de crits de dolor per a Tambores lejanos, que després van ser arxivats a la biblioteca de sons i efectes especials de la Warner Bros, que els va tornar a usar en una quinzena de films fins a mitjans dels anys 70.



Va ser just llavors quan el tècnic de so Ben Burtt va agafar el relleu i va indagar en la seva pròpia memòria. De nen havia vist el film de l’oest La carga de los jinetes indios i el va impressionar aquell crit esgarrifós. En aquella cinta, el personatge amb el nom de Wilhelm es recargola de dolor després de rebre l’impacte d’una fletxa a la cama. Burtt va trobar el fragment i el va fer servir en la primera entrega de La guerra de les galàxies. A partir d’això, Burtt, de l’estudi de so Skywalker Sound, i un petit grup de companys de professió es van proposar colar aquest crit a pràcticament totes les pel.lícules en què col.laboraven. I, d’aquesta manera (…) ha estat present des d’aleshores en escenes de pànic, mort o vertigen de Poltergeist, Titanic, Indiana Jones, La guerra de les galàxies, El senyor dels anells (…) I aquests dies, al marge de la batalla inicial de La venjança dels Sith, es pot sentir a El reino de los cielos i aviat a Sin city.