Berlín



Filed under : Catacric

Cada vegada són més els catacrics que comenten la possibilitat de nomenar Diego Galán membre d’honor del col·lectiu.
Aquest crític i exdirector del Festival de Cinema de Sant Sebastià no ha tingut pèls a la llengua quan ha volgut donar una clatellada a la programació de la Berlinale, tot just quan ha acabat (amb un premi per la dura pel·lícula Grbavica, de Jasmila Zbanica).
I com a mostra, el botó de la seva crònica de la jornada del dijous, dia 16 (publicada a El País, el divendres, 17): “L’avorriment es va imposar en la jornada d’ahir”, titulava.
I deia el següent: “En tots els festivals ha d’aparèixer algun dia la pitjor pel·lícula, i en aquesta competició, la xinesa Isabella difícilment serà ja superada (…) Si cal parlar d’un cinema sense força, anodí fins al badall, anotin el títol d’Isabella, del hongkonés Pang Ho-Cheung. Se situa a Macao poc abans de la seva incorporació a la República Xinesa, i parla d’un policia i de la noia amb qui lliga en un club, que resulta ser la seva filla. A ell el persegueixen per corrupte i ella ha perdut a la seva gosseta Isabella, que busca donant crits. El pitjor no és això, sinó que no sabem si el gos que al final ella té en els seus braços és realment el que buscava. Això, probablement no importarà al públic xinès admirador de l’actriu, que es diu a la vida real Isabella, i allí és una cantant que triomfa. “