Aquests dies havia il·lusió per veure en persona a la Hillary Swank, l’actriu guanyadora de dos Oscars per Boys don’t cry, el 2000, i per Million dòlar baby, el 2005. Era lògic: la Warner, la productora de La cosecha, havia escollit Barcelona per realitzar la première europea, amb assistència de la bella i la bèstia (el productor Joe Silver).
Van ser molts els periodistes admiradors de la noia –entre ells el col·lega Spaulding, qui l’ha trobat un parer amb la Carly Simon–, van acudir amb rapidesa a la sessió de fotos de la premsa per prendre alguna imatge seva. És que, en el fons, som uns mitòmans.
Però una altra cosa és la pel·lícula… Els nois de la crítica no han sortit molt satisfets de l’invent. I en això semblen haver coincidit amb els col·legues nord-americans dels antipremis Razzies que ja han situat a l’actriu entre les candidates a les pitjors d’aquest any per la seva feina en aquest thriller de terror, com ho ha definit ella mateixa. Pobre!
A falta d’altres adjectius, els del gerd daurat la qualifiquen de: “A tacky, totally unoriginal, plotless, pointless horror potboiler movie”. Més o menys com una pel·lícula enganxosa, insubstancial, fluixa, sense originalitat ni trama. Déu n’hi do!
Dins del nostre país, si en la Offoffcritica no es tallen un pèl (”dolenta”, “una castanya”), els comentaris que es llegeixen en Hoycinema ratllen l’insult.
I després diuen de nosaltres…