Filed under : Actualitat, Catacric, Ressenyes

Alfred Picó con su novelaEn el nostre món de cinèfils no és rar trobar un novel·lista cinèfil o un crític que s’ha ficat a literat. Però que a aquesta doble condició se sumi la de patidor blaugrana, ja és més rar.
Per si no n’hi hagués prou, el crític i periodista Alfred Picó (a la imatge, en una foto robada) suma a aquestes dues rareses una tercera, la d’autor de, ja no una, sinó de dues novel·les culers: Blai Grana, la primera, escrita fa vuit anys i que dóna nom al seu bloc, i Sí, sí, sí. Hem guanyat a París, publicada fa no res, i en la que escriu una trama ambientada a la final de la Champions, l’any passat, a la capital francesa.
Però, a sobre, en Picó ha trufat l’aventura amb 21 referències cinematogràfiques, si és que no ens hem deixat cap: La fortuna de viure, El festí de Babette, Els ponts de Madison, El último tango en París, El codi Da Vinci, Amélie, Els set magnífics, Casablanca, Titanic, Emmanuelle, Tan lejos, tan cerca, L’exorcista, Carrie, Las colinas tienen ojos, Divendres 13, Harry el sucio, Dos cavalquen junts, Dos homes i un destí, En construcción, El cuirassat Potemkin i Memorias de África.
Vaja, vaja… Un dels nostres.