Carlos Boyero



Filed under : Catacric

Carlos BoyeroDes de l’estiu del 2004, quan va morir Àngel Fernández Santos, i des de l’absència de Mirito Torreiro, les pàgines de cinema del diari El País s’havien quedat una micat òrfenes de mala llet.
Al mateix temps que ha redissenyat les seves pàgines, el diari madrileny ha fitxat Carlos Boyero, una ploma afilada, corrosiva, tan estimat com odiat.
És salmantí i té 54 anys. Poca gent sap que era company d’armes de Trueba, Ladoire i Resines, i que va debutar en la desapareguda revista de cinema Casablanca. Ha treballat per als diaris Casablanca. Ha treballat pels diaris El Independiente, Diario 16, El Mundo y la SER, abans d’arribar a El País.
El seu nou diari li presenta com “un dels més populars i influents crítics de cinema en actiu i ferotge columnista de televisió i de la vida en general” i també com “un dels més admirats, temuts i insubornables opinadors del periodisme en espanyol”.
El fet cert és que, a la seva estrena, ha carregat contra Las 13 rosas, la pel·lícula d’Emilio Martínez Lázaro, amb un títular duret: “Tan cierto como endeble“.
Boyero diu: “El problema és que tal com m’explica l’història el seuu director, aquests patiments em són aliens, no trobo solidesa en el que diuen i en el que fan els personatges, l’abusiva música pretén inútilment subratllar les emocions, pretenen imposar-me en cada seqüència el que he de pensar i sentir, no em deixen escollir per mi mateix, no em crec la desesperació d’aquestes actrius perfectament maquillades encara que estiguin encerclades per ratolins i comptin que els nens estan morint de fam”.
Voldrà entrar a formar part de la delegació madrilenya dels Catacric?