Els 'Botatoe' de Jotacortijo



Filed under : Catacric

Los hermanos SolomonJavier Cortijo és un prolífic crític de cinema i televisió, col·laborador del diari madrileny ABC. Autor d’uns quants llibres, com ara Boris Karloff, el aristócrata del terror; Quitamanchas Peter Pan: el encuentro con el cine; Paul Newman, el galan indomable; y No disparen contra el critico, o apunten entre los ojos, a més a més signa almenys en sis bitàcoles diferents: Altovolta 2.0, Altovolta, Criticoteca, Pensacola 73, Miraver i Finger Roll.
Per si no n’hi hagués prou, Jotacortijo ens diu el següent:

“Amigos catacríticos, siempre con vuestro modélico ejemplo in mente, mi humilde blog se encuentra en plenos premios Diamond y Botatoe Awards a los mejores y peores filmes del año, tanto extranjeros como españoles (mañana y pasado les toca el turno). Espero que no os moleste el guiño hacia vuestros galardones.”

No només no ens molesta, sinó que si Jotacortijo s’acosta per Barcelona a finals de gener, queda convidat a compartir el pròxim sopar anual dels Catacric, perquè els seus premis i contrapremis ens ajuden també –com els Godoy– a esprémer-nos les neurones encara més per elaborar la nostra selecció de candidatures als YoGa del 2008.
Javier ha elaborat una llarga llista de pitjors pel·lícules de l’any (també de millors, o diamonds, però això l’hi perdonem), entre les quals destaquen uns avant-títols d’aire catacric:
Dos tontos muy gilipollas a la peor película, para “Los hermanos Solomon
Reunión de patanas, pastor descarriado al peor director, para Quentin Tarantino, por Death proof.
No me toques el pelo frito que me irrito al peor actor, para Nicolas Cage, por El motorista fantasma.
Estoy con el mono a la peor actriz, para Nicole Kidman, por La brújula dorada y Retratos de una obsesión”.
Ay, Felipe de mi vida al peor actor secundario, para Jordi Mollá, por Elizabeth. La Edad de Oro.
Mi papá me mima a la mejor peor actriz secundaria, para Sophie Auster, por La vida interior de Martin Frost.
Benvinguda sigui la iniciativa dels botatoes, tota una paraulota que el nostre col·lega ens haurà d’explicar algun dia, encara que és probable que sigui una entremaliadura seva i hagi angloliofilitzat la paraula “patata”.