El mal rollo de 'Funny games'



Filed under : Actualitat, Pel·lícules

Fotograma de Funny gamesMichael Haneke ens va fer patir, ja fa 11 anys, amb la seva primitiva Funny games.
Ara torna, donant canya, amb una nova ració de sado (maso per a nosaltres), amb el germanet d’en Pitt d’àngel dolent, en la recent estrenada versió nord-americana de Funny games.
Podeu llegir algunes coses serioses i saberudes sobre el tema en Miradas de cine (Alicia Albares), Pequeños cinerastas (José Sarmiento) i Blog de cine (Alberto Abuín), por citar algunos blogs.
per esmentar alguns blocs.
En mitjans tradicionals, en paper, Time Out Barcelona (Antonio José Navarro) li dóna un pal i la califica de “intent fallit de reescriure un discurs originàriament molt discutible”; Fotogramas (David Broc) diu que el film actualitza el discurs amb solvència i El Periódico (Nando Salvà) considera Haneke un “gran arquitecte de la tensió fílmica sostinguda i un malabrista únic en la crueltat”.
Al final, ens inclinamos per l’última frase de l’amic Carlos Boyero en El País: “Em posa malalt que, com el teatre experimental, els escorxadors ens preguntin als espectadors si estem complaguts amb la cataracta de violència que estem patint. O que rebobinin en vídeo l’esglai. No puc oblidar-me d’aquesta pel·lícula, però el rotllo dolent supera a la hipnosi.”