Torrente 4: tot per la pasta



No volem molestar-nos massa en cercar adjectius per a l’amiguet Santiago Segura i el seu Torrente 4. Ha aconseguit estrenar a més pantalles que Harry Potter i segurament recaptarà més pasta que alguns èxits de taquilla de Hollywood. Fins aquí el nostre aplaudiment per al tipus més espavilat del cinema espanyol.
La crítica madrilenya no ha fet sang, sinó més aviat conxorxa i conya.
Entre la crítica catalana, vegem un parell de clatellades.
A El Periódico de Catalunya, Quim Casas, titula i subtitula així:

“Torrente 4: brutícia i caspa en 3D. Santiago Segura esprem una altra vegada la seva rendible personatge del policia castís i fatxa. El film es nodreix d’aparicions i cameos de tots els seus amiguets.”

El seu col.lega de diari Nando Salvà afirma en la seva crítica:

“Possiblement qualsevol text crític sobre aquesta pel lícula no tingui sentit, ja que la marca Torrent s’explica millor com a fenomen sociològic que com a producte cinematogràfic. A hores d’ara, aquesta saga només necessita nodrir-se de la seva pròpia mitologia, perquè els seus seguidors tenen prou sentir una vegada més l’acudit de les palletes o el de la quallada per partir-del riure com els passava a alguns quan Arévalo feia de gangós”.

I afegeix, citant la primera cinta de la saga com “hereva de la comèdia negra azconiana”:

“És una pena que aquí Santiago Segura es limiti a guanyar diners de la forma més facilona possible. Primer, usant el 3D només com a excusa per fer pagar a l’espectador quatre euros més per cada entrada. Segon, convertint aquesta entrega en una mera successió de cameos, meitat desfilada de vips meitat parada de frikis, separats per paupèrrimes seqüències d’acció i pels mateixos pets i colomins de sempre.”

Doncs això: caca, cul, pis.