No haurà pau per als… crítics?



Com us dèiem l’altre dia, això de la crítica és un gènere d’opinió molt variable i molt voluble.
Per això, mentre bona part de la crítica, entre ells el destroyer Carlos Boyero, defensava els valors de la pel·lícula No habrá paz para los malvados, de l’Enrique Urbizu, amb José Coronado al capdavant, a La Vanguardia, el col·lega Salvador Llopart li donava un repás, començant per un títol tenyit d’ironia: Como un Torrente.

Entre altres coses, el veterà Llopart partia d’una cosa que ens ha passat a molts crítics, que en el marc d’un festival de cinema podem magnificar tant les lloances com les crítiques.

“De Sant Sebastià ens arriba No hi haurà pau per als malvats amb les millors recomanacions. I no obstant això un ha de sumar-se a aquest desagradable cor dels “no és per tant” propi dels esgarriacries. (…) El joc que proposa el film de Urbizu (…) és d’una resultona pirotècnia. Superficialment brillant, però sense veritable carn dramàtica.

I Llopart seguia fort:

“El seu punt de partida està en la versió tràgica d’una cosa que abans va ser comèdia: el model Torrent, poli espanyol, fastigós i aprofitat (…) A la pel·lícula, de to aconseguit, li falta una melodia clara. I li fallen els fonaments per excés de personatges, meres titelles confoses. “

Bé, bé, bé…
Res, que convidarem al Llopart a la nostra propera reunió anual.