Obres mestres o nyaps



Per acomiadar l’any, felicitar les festes i pregar que el 2012 encara tinguem aquest web (amb la crisi igual ens passem a un hosting gratuït), res millor que aprofitar (dins d’un ordre) del que ja ha escrit un col · lega del diari gratuït 20 minutos..
L’altre dia, fent-nos més fàcil la nostra feina, Rafa Vidiella publicava l’article titulat El año en el que la crítica no se puso de acuerdo..
El nostre col·lega (catacric associat, a partir d’ara, si a ell li ve de gust) deia:

¿Obres mestres o bodrios enormes? Els entesos en cinema debaten sobre el millor (o pitjor) que ens ha deixat 2011 (…) Dotze pel·lícules a judici: algunes van ser aclamades i menyspreades per igual, altres van desaparèixer malgrat les seves qualitats i, finalment, la nova entrega de Crepúsculo, que es va limitar a rebre cops. Això sí: ​​va ser la més taquillera de totes.

A la llista apareixen alguns títols ben coneguts, amb opinions a favor i en contra. Us reproduïm els pals.
El árbol de la vida, de Terrence Malick.

Para Rubén Romero, de Público:

“És pedant (…) plena d’imatges boniques, però un conyàs”.

La piel que habito, de Pedro Almodóvar.

A Andrea Gutiérrez, de Cinemanía, li va fer riure:

“Em va semblar una xorrada gegant”.

The artist, de Michel Hazanavizius.

Fernando Bernal, de Qué! y Cahiers du Cinéma, apostilla:

“La història és una col·lecció de topicasos”.

I la candidata al YoGa…
Crepúsculo: amanecer, de Bill Condon.

Per a José Arce, de La butaca: “És la pitjor de la saga. Les fans van gaudir molt, però els humans, els vampirs i els homes llop ens quedem amb la boca oberta”.
Ja ho diu Vidella.

“Hi ha unanimitat: era espantosa”.