El mal rollo de ‘Funny games’
Michael Haneke ens va fer patir, ja fa 11 anys, amb la seva primitiva Funny games.
Ara torna, donant canya, amb una nova ració de sado (maso per a nosaltres), amb el germanet d’en Pitt d’àngel dolent, en la recent estrenada versió nord-americana de Funny games.
Podeu llegir algunes coses serioses i saberudes sobre el tema en Miradas de cine (Alicia Albares), Pequeños cinerastas (José Sarmiento) i Blog de cine (Alberto Abuín), por citar algunos blogs.
per esmentar alguns blocs.
En mitjans tradicionals, en paper, Time Out Barcelona (Antonio José Navarro) li dóna un pal i la califica de “intent fallit de reescriure un discurs originàriament molt discutible”; Fotogramas (David Broc) diu que el film actualitza el discurs amb solvència i El Periódico (Nando Salvà) considera Haneke un “gran arquitecte de la tensió fílmica sostinguda i un malabrista únic en la crueltat”.
Al final, ens inclinamos per l’última frase de l’amic Carlos Boyero en El País: “Em posa malalt que, com el teatre experimental, els escorxadors ens preguntin als espectadors si estem complaguts amb la cataracta de violència que estem patint. O que rebobinin en vídeo l’esglai. No puc oblidar-me d’aquesta pel·lícula, però el rotllo dolent supera a la hipnosi.”
Vòrtex
Amics lectors, abans de marxar de vacances –se sent una veu en off que diu “de vacances… però si no foteu ni brot en tot l’any”– us volem deixar una mica d’e-lectura.
1. Blasfemando en el vórtice del universo, el bloc que l’Álex de la Iglesia va començar durant el rodatge de Los crímenes de Oxford. L’apartat dels moments més tristos de la història del cinema us faran somriure.
2. Plutón verbenero, diari d’un neurastènic (sic) amb un alter ego de l’Álex que té cara de l’Angela Lansbury amb sombreret.
3. Nacho Vigalondo, el director de Los Cronocrímenes, ha inclòs un joc dins del web de la pel·lícula i ha obert també el seu propi diari a internet, el Bloc de NV. I el cineasta ho presenta així: “Us invito a veure el cinema des de la meva humil perspectiva: si les meves pel·lícules us semblen un nyap, almenys deixeu-me intentar caure-us bé”.
4. Muchachada nui, aquest atípic i minoritari programa d’humor, més vist a internet que a la tele, hereu de La hora chanante, compta amb alguns sketchos dirigits per Vigalondo. L’últim és Regreso al Futuro 4 (actualizado).
A passar-ho bé!
Blogs & docs
A vegades ens acusen de donar només canya. Doncs no. També defensem als més petits.
Per exemple Blogs & Docs, la primera revista de cinema documental d’Espanya, creada per M. Martí Freixas (tècnic d’imatge, músic i realitzador independent amb diversos curts i documentals a l’esquena i autor de la bitàcola Reservoir Docs) juntament amb l’Elena Oroz (autora de Cine Documental.com).
Des d’aquí us animem a disfrutar-la.
Angel Airlines
Hi ha nombroses bitàcoles sobre cinema, encara que n’hi ha poques amb el tarannà humorístic i àcid dels Catacric (mira que som humils).
Una d’elles és la que té l’Angel Airlines amb l’explícit títol de No tengo ni puta idea de cine i un simpàtic afegit: “Són els meus comentaris sobre cinema, i això que no sóc crític ni hi entenc i més d’una vegada m’he adormit veient una pel·lícula”.
Com a exemple del seu estil i recomanacions, un parell de mostres.
Avui mateix ha escrit: “Antes que el diablo sepas que has muerto, no cuaja la mezcla. Otra peli engañado. Esta vez el truco de que si la peli tiene mas de tres palabras seguro que es buena ya que los de marketing no han tenido que meterle mano al título, me ha fallado. No es lo que parece.”
Una altra entrada, publicada el dia 3: “Una noche para morir, ¡Dios que mala! Cuando una película es mala, se ha de inventar cualquier cosa para que la gente la vaya a ver, es igual si es una redomada mentira (o verdad a medias), una vez te han pescado (y has pagado) ya no les importas nada. Recomendación, no acercarse ni a 20 metros de la sala donde la hagan”.
I finalment, la tercera crítica, del 26 de maig: “Indiana Jones y el reino bla bla bla. La peor de la serie. Sólo empezar la peli todo tiene un tufillo de que se ha hecho “por la pasta”, enorme promoción en los medios (TV, radio, prensa) e inversión por todo lo alto. Hay que hacer duros; es lo que Spielberg y Lucas tendrían en la cabeza y seguro que lo han conseguido, pero que la peli pase a la historia, lo dudo mucho. Recomendación, si llueve mucho y ya no sabes donde meterte, es una opción aceptable”.
Sean Penn
Sense un bon guionista no hi ha una bona pel·lícula, una bona sèrie de televisió.
El guionista i realitzador David Trueba, articulista en el suplement DOMinical d’El Periódico de Catalunya i d’altres diaris regionals, ens dóna un cop de mà als Catacric amb “Galán ceñudo“, un pal al, efectivament, malcarat actor Sean Penn.
El menys important és el que ha provocat la reacció del, en general, afable Trueba, sinó algunes de les seves perles cultivades.
Com mostra, un botó, referit a (l’alabada, diuen) 21 gramos: “Sean Penn arribava a interpretar una escena de sexe agradable amb una bonica rossa, llamada Naomi Watts, sense deixar d’arrufar l’entrecella, com si li estiguessin martellejant els turmells en lloc de fer l’amor”.
Déu ni dó!
Sydney Pollack
El director, actor i productor estadounidense Sydney Pollack va morir ahir, als 73 anys, a casa seva, a Los Ángeles, a causa d’un càncer diagnosticat fa uns mesos.
Suposem que, des del seu actual terrat, tan sols hagués dit un “Fins aviat, amics!”