Els 21è premis YoGa
El col·lectiu Catacric (Catalans Critics) s’ha reunit aquesta nit (la del 27 al 28 de gener), en un cèntric lloc de Barcelona per atorgar els 21è premis YoGa al pitjor de la producció cinematogràfica de l’any 2009.
En les seves deliberacions, el jurat, anònim i mutant, com cada any, des de fa 21 hiverns, ha tingut en compte les apreciacions, comentaris i suggeriments dels lectors d’aquesta web.
Comencem pel cinema espanyol.
———————————————
Pitjor pel·lícula: YoGa ¿Hacemos una porno? a Mentiras y gordas, d’Alfonso Albacete i David Menkes.
Pitjor director: YoGa Mauvais èpoque a Fernando Trueba, per El baile de la victoria.
Pitjor actor: Yoga Gomina power a Rubén Ochandiano, per Los abrazos rotos.
Pitjor actriu: YoGa Qué he hecho yo para merecer Tetro, a Carmen Maura, per idem (Tetro).
Seguim amb el cinema estranger.
——————————————–
Pitjor película: YoGa La tita asustada a Anticristo, de Lars von Trier.
Pitjor director: YoGa Festival de Canas a Jim Jarmusch, per The limits of control.
Pitjor actor: Yoga Lo puto gusiluz a Robert Pattinson, per Crepúsculo 2: luna nueva.
Pitjor actriz: YoGa Meganvixen, Megan Fox, per Transformers 2 i Jennifer’s body.
Un dels nostres
————————
A Boris Izaguirre, per A-ventura-rse ‘A la deriva’.
Especials
——————-
YoGa Apaltamento pala tles* a Jaume Roures, Isabel Coixet i Sergi López, per Mapa de los sonidos de Tokio.
(*si recordeu la pel·li, passava a Tokio)
YoGa Un xiguagua en Beverly Hills, a l’Acadèmia del Cinema Català a Hollywood.
YoGa La chica con una cerilla y un bidón de gasolina, a la ministra de Cultura.
YoGa Arráncame la vida y arrástrame al infierno, donde viven los monstruos, ¡malditos bastardos!, a la SGAE.
Els candidats als Goya… i als YoGa
En efecte: aquí estan tots els candidats als Goya d’aquest any, que són els cineastes més ben valorats del 2009 pels seus companys.
Però, atenció, que d’entre ells també poden sortir els nostres nominats als YoGa d’aquest any.
Sherlock… Holmes?
Sherlock Holmes és un dels nostres detectius de capçalera.
Succeirà el mateix a partir d’avui?
La pel·lícula de Guy Ritchie inclou múscul, humor i acció a dojo, però té alguna cosa a veure aquest Holmes de Robert Downey Jr. amb els de Basil Rathbone, Peter Cushing i Jeremy Brett?
És clar que si li preguntem a la taquilla segur que prefereix a aquest …
Marsé i ‘El cónsul de Sodoma’
Sense pèls a la llengua, com tot un Catacric (honorífic).
Ens referim a Juan Marsé, sí senyor, parlant ahir al diari El País, sobre El cònsol de Sodoma, la pel·lícula del director Sigfrid Monleón, sobre el poeta Gil de Biedma, protagonitzat per Jordi Mollà.
Algunes de les frases de l’escriptor sobre el film:
“La película es peor que mala. Es una ofensa a la memoria del poeta por su estupidez y su grosería, algo que va más allá de su absoluta insolvencia cinematográfica”.
I encara més:
“Me resulta grotesca, ridícula, falsa, inverosímil, sucia, pedante, dirigida por un fallero incompetente y desinformado, mal interpretada, con diálogos deplorables. Es una película desvergonzada, de título infamante y producida por gente sin escrúpulos”.
Vaja, vaja, vaja…
L’espurna del 2010
Com ja sabeu, estem a punt de celebrar els nostres 21 anys de rialles cinèfiles. Per això us demanem a socis, amics i simpatitzants que penseu en les nominacions d’aquest any.
Feu un tomb per les pàgines amb les llistes de premis d’altres anys, que segurament us faran somriure una bona estona.
Per exemple: ¿sabeu qui va ser el nostre primer YoGa a una pel·li estrangera?
El vam subtitular Esther Williams trenca aigües i l’hi vam donar a Abyss (amb accèssits humits a Black Rain i Cocktail) per ser “la pel·lícula més incolora, inodora i insípida de l’any 1990“.
Però, ehem, ehem… Abyss? Qui va dirigir Abyss?
I en l’apartat d’estrelles convidades al sopar d’aquest any estem pensant convidar a la cantant i actriu Mariah Carey, que ha estat l’espurna del Festival de Palm Spring.
Segur que anima els nostres YoGa 2010.
‘Arrebatado’
Fa 30 anys, un grup de bojos, encapçalats pel director Iván Zulueta i Eusebio Poncela, Cecilia Roth i Will More al capdavant del repartiment, va donar a llum la pel·lícula més estranya i fascinant del cinema espanyol: Arrebato.
Avui, després de gairebé 30 anys de silenci cinèfil, amb lleugeres fuites i fragments de cel.luloide, la mort s’ha dut a aquest cineasta i cartellista basc, en el seu Donosti natal.