Farrah Fawcett
La veritat és que per a nosaltres, a l’hora d’escollir entre el rei del pop (o el noi que sempre es tocava l’entrecuix, si prefereixen un títol més catacric) i Farrah Fawcett, optem per aquesta senyora.
Tintín, fins a la sopa
Bé, potser no fins a la sopa, però segur que en tot tipus de merchandising. I res millor per aquests temps, que un videojoc, que ahir mateix acaben d’anunciar l’empresa Ubisoft.
Paramount Digital Entertainment i Ubisoft han anunciat el desenvolupament d’un videojoc basat en la pel·lícula Tintín: El Secret de l’Unicorn. El videojoc arribarà a les botigues al mateix temps que l’esperada adaptació al cinema de les històries d’un dels personatges de còmic més coneguts i estimats en tot el món. El film s’estrenarà als Estats Units el 23 de desembre del 2011 i en la resta del món entre finals d’octubre i principis de novembre d’aquell mateix any.
El que ens espera! Dos anys de degoteig publicitari continu!
Almodóvar, tip d’en Boyero
Clatellot (virtual) de Pedro Almodóvar al seu arxi-enemic Carlos Boyero, a la darrera entrada del bloc del cineasta. No té pèrdua.
Només us avancem el paràgraf final:
“Esta es la crónica más desagradable que he escrito en mi vida (…) No pretendo que nadie me apoye, ni me conteste. El mío es un gesto aislado, personal y privado, aunque desgraciadamente lo que antes he descrito afecta a todas las personas que han trabajado conmigo. Con esto no inicio un diálogo, mucho menos pretendo crear polémica. He permanecido mucho tiempo callado y estoy harto. Vivimos en un país libre. Los críticos y los periodistas no son intocables. Ningún ciudadano debe serlo.”
Evelien Lohbeck
Un amic ens passa aquesta pel·lícula, d’un estudiant de cinema holandés que es diu Evelien Lohbeck.
És una meravella. Podeu trobar més films al seu canal de Youtube i més informació al seu web.
Actúa
Ara que tots els nostres companys crítics amb possibilitats (econòmiques) estan a Cannes, els Catacric us convidem a veure cinema gratis i solidari: el del Festival Actúa, que apadrina Intermon-Oxfam.
Bud Spencer
Té gairebé 70 anys i està igual que quan protagonitzava aquelles flatulentes pel·lícules amb el seu inefable i inseparable company de fatigues, Terence Hill.
Parlem de Bud Spencer, l’actor italià que més manotades ha repartit en la història recent del cinema, aquesta espècie de gran ós barbut que ens va fer riure gràcies a la sal molt gruixuda de pel·lícules com Le llamaban Trinidad, Le seguían llamando Trinidad, ¡Más fuerte, muchachos!, Y si no, nos enfadamos, Dos misioneros, Dos superpolicías i moltes altres perles que, lògicament, no resisteixen ni el pas del temps ni la lectura àcida de qualsevol crític.
Però el napolità Carlo Pedersoli, nom real que va canviar pel professional, perquè li agradaven Spencer Tracy i la cervesa Budweiser, i el seu col·lega venecià Mario Girotti (Terence Hill) són encara venerats pels catacrics perquè (llàstima!) les seves carreres van acabar quan els nostres contrapremis van nèixer.
Els responsables de publicitat de Bancaja l’han rescatat del bagul dels records i l’han fitxat per fer l’anunci d’aquest vídeo, de la mateixa forma que els Muchachada Nui ja el tenien a la seva nòmina de celebrities.