Uf! Si ara que estem a finals de juny, Sony comença ja a bombardejar-nos amb una tonteria com aquesta … Què ens oferirà els propers mesos?

Bé, amics … Ja estem a l’estiu!
Avui he anat al gimnàs per allò de l’operació biquini de cada any i, mentre pedalejava com un boig pensant en el entrepà de pernil que m’anava a cruspir després, he vist aquest vídeo dels AC-DC a les pantalles de la sala.
És Shoot to thrill, d’Iron Man 2.
D’acooord…. Ja sé que la pel·li no us agrada gens a molts de vosaltres, però el hard-rock potent de la banda val la pena com a pròleg de Sant Joan, oi.
Per cert: els AC-DC toquen dissabte, 26, a Sevilla i dilluns, 28, a Bilbao.

Aquests col·legues es diuen Cinema Cutre i asseguren que estan nominats a la millor web de cinema fantàstic a la Setmana de Cinema Fantàstic i de Por d’Estepona.
Estem disposats a creure’ns-ho, perquè ens ha encantat (pura enveja).
En el subtítol indiquen:

“Benvingut a Cinecutre 4.0, la web d’humor que ret tribut a tots aquests cineastes sense talent o en hores baixes, que tan bons i mals moments ens han fet passar amb els seus abominables pel·lícules”.

Ah… Estem disposats a admetre els seus suggeriments per als nostres YoGas.

Logorama from Marc Altshuler – Human Music on Vimeo.

Com sabreu, Logorama és el curt que va guanyar el Festival de Cannes del 2009 i l’Oscar al millor curtmetratge animat del 2010.
Ho havíem vist en alguna sala i també a internet, a youtube, d’on la seva productora pel que sembla l’havia retirat. Ara torna a aparèixer a Vimeo, que és el que reproduïm.
Un plaer … i mooolta publicitat gratuïta per a totes les marques que apareixen.

Un petit divertiment que publiquen els nois de  Think Geek (vía l’amic  Troy, de No puedo creer).
El monòlit de 2001: una odisea del espacio, en format de joc i ninotet per a … nens?

No és la primera ocasió, i tot apunta que tampoc serà l’última.
Si vam quedar sorpresos abans de l’aparició de Halle Berry per rebre el seu Razzie, aquest any ha estat la Sandra Bullock la que ha entrat al joc.
No només això, sinó que ha regalat als assistents al lliurament dels premis un DVD de la pel·lícula per la qual ha estat premiada, amb la promesa que ells la veuran. Però millor que llegir-lo, veure-ho. Us deixem el vídeo del moment en què es dóna a conèixer el nom de la pitjor actriu de l’any, que atenció, també podria aconseguir l’Oscar a Millor Actriu, si més no, no seria la mateixa pel·lícula.
Us imagineu a Penélope Cruz, Javier Bardem o Ventura Pons rebent un dels nostres YoGas?
En aquest enllaç del diari El País podeu llegir una divertida crònica de Gregorio Belinchón sobre la gala dels Razzies.

En un mateix dia ens arriben dues informacions tan complementàries com contradictòries.
D’una banda, un sondeig internacional conjunt elaborat per Ipsos Public Affairs i Reuters, a dos dies de l’Oscar:
“El 42% de la població mundial reconeix que veu pel·lícules com una forma d’evadir-se de la realitat i que a més, tracta de veure tantes com li és possible. L’enquesta, realitzada a unes 24.000 persones en 23 països també conclou que, per contra, el 58% dels enquestats es mostren en desacord amb la idea del cinema com vàlvula d’escapament de la rutina diària.”
És probable que sigui un estudi pagat per Cameron i els fabricants del 3-D, clar està.
L’altra esla llista de candidats als Razzie d’aquest any, que coincideixen amb alguns dels nostres premiats, com és el cas de Megan Fox, per Transformers 2 i Jennifer’s bodi, que és el nostre Ioga Meganvixen…
Entre els noms que apareixen en la seva llista, que podeu trobar en el seu web, estan Michael Bay, Julie White, Shia Li Bouf, Steve Martin, Beyonce, Eddie Murphy, John Travolta, Miley Cyrus i el Jonas Brothers.
I tornant al tema de les estadístiques, resulta que els espanyols no som els més cinèfils
“Per països, l’estudi revela que els ciutadans que més freqüentment usen el cinema com a fórmula d’evasió són els de Turquia (67%), L’índia (61%), Corea del Sud (54%) i Austràlia (52%). En el costat oposat es situen Hongria (76%), Els Països baixos (74%), Mèxic (74%), Suècia (71%) i Alemanya (70%).”

Una de les coses en què gairebé tots nosaltres hem estat d’acord en la gala dels Goya d’aquest any és que ha estat molt millor que les últimes que es recorden.
Fins i tot el gran col·lega i sempre amic Míster Belvedere la defensa en el seu bloc de la revista Fotogramas.
El que ens va sorprendre a gairebé tots va ser l’apartat dedicat a la millor actriu revelació, atorgat a Soledad Villamil.
Que l’actriu s’ho mereix, per descomptat. Que no es tracta d’una nova intèrpret, també és evident.
Ah … Us deixem el vídeo de Morir d’amor i la seva pàgina a Myspace per a que gaudiu de les seves cançons.