El robobo del Gogoya
A la tercera edició dels nostres guardons, cap el 1992, vam concedir un bonic YoGa Tiburón 2: el robobo de la jojoya a la pitjor distribuïdora, per la Columbia Tristar.
Avui, volem fer el mateix amb aquest suposat crític a l’atur, que es va dur prestada l’estatueta del Goya al millor documental d’aquest any, concedit a l’Albert Solé per la seva pel lícula Bucarest, la memòria perduda..
El ínclito ¿periodista?, trofeu en mà, es va dirigir, ràpid i veloç cap a la redacció madrilenya d’El Mundo, per fer lliurament del pispat premi.
I s’hi explica així:
“No sóc un lladre. Només vull protestar per el sectarisme i el nepotisme que imperen en el cinema espanyol”.
¿Comoorrrr? Vaja, vaja, vaja. Però aquesta és la seva denúncia a El Mundo, que avui doblarà les entrades a la seva web, segur, i vendrà molts diaris, a costa de la víctima.
Perquè, en realitat, a ningú més que el pobre Solé li importava el tema.
¿Disfrutaste esta entrada? Por qué no dejas un comentario abajo y continúas la conversación, o te suscribes a mi feed y obtienes artículos como este enviados a tu lector de feeds.
però almenys han tingut la decència de tornar-li el goya?
o es que perquè es un puto polaco no cal que li tornin, perquè aquest ja el lluia com si fos seu